699 45 36 51

Sant Gervasi de Cassoles

Entre les vessants del Tibidabo i el Pla de Barcelona

Una petita ermita rural que va estar sota l’advocació dels sants Gervasi i Protasi, va donar nom a poble, i pel que fa a el terme cassoles hi ha diverses aproximacions, que van des de la referència a l’existència de cases petites i aïllades, a la interpretació popular de lloc on s’elaboraven d’estris de fang. Sant Gervasi, situat a nord-oest de la ciutat de Barcelona, ​​ocupava part dels vessants de la serra de Collserola i s’expandia per la plana. Aquest assentament d’origen medieval, va estar molt dispers en el territori i el seu dinamisme va ser molt escàs.

La topografia trencada de la vila de Sant Gervasi explica que durant molts anys tingués pocs habitants, i que no existís un nucli concentrat important. A la fi de segle XVIII, aquestes àrees abruptes i boscoses, amb poca activitat agrària i bastant pobres, estaven encara molt despoblades.

Segons el cens de Floridablanca -1785 / 1787- només comptava amb 227 veïns. En 1727 Sant Gervasi de Cassoles, que històricament havia estat unit a Sarrià, va passar a ser un municipi independent, a causa de la nova organització territorial. Durant el segle XVIII i fins ben avançat el XIX Sant Gervasi de Cassoles va mantenir l’activitat agrària, sent un territori poblat per poques famílies. A partir de 1850 Sant Gervasi de Cassoles va experimentar un creixement que va continuar en els anys següents. Els 887 habitants registrats en 1851 es van convertir en 9.174, l’any 1893.

 

A mitjan el XIX la burgesia benestant barcelonina havia intensificat la tendència a estiuejar i va descobrir els avantatges i virtuts d’aquests territoris situats a peu de la Serra de Collserola. Sarrià i Sant Gervasi es van considerar llocs idonis per la seva salubritat ambiental i per les belles panoràmiques. Els propietaris d’extensos terrenys agrícoles van urbanitzar les seves finques rústiques obrint nous carrers, algunes de les quals avui conserven els seus noms: Dalmases, Ganduxer, Castanyer, Mandri, Galvany, Ferran Puig, etc.

En poc més de cinquanta anys, Sant Gervasi de Cassoles va deixar de ser una petita població camperola, i va esdevenir una zona residencial amb antigues cases pairals, torres d’estiueig, habitatges de menestrals, convents i col·legis religiosos, tallers d’artesans i nous comerços per atendre els nous residents. Tant va créixer el poble, que el 1860, l’Ajuntament el va dividir en tres sectors, cada un amb dos barris: Bonanova (amb els barris de Craywinkel i del Puig), Lladó (amb Galvany, i Laforja) i el Putxet (amb Bertrán i el Farró).

L’origen del nom de barri de la Bonanova, prové de l’determinisme religiós. Una imatge de la Mare de Déu es va instal·lar a l’altar de l’església al segle XVIII, aconseguint gran fervor popular, molts devots la coneixien com la Verge dels Afortunats. El 1883 es ​​va rebatejar amb el nom de Mare de Déu de la Bonanova, i el Papa Lleó XIII la va nomenar co-patrona de la parròquia de Sant Gervasi i els nous territoris urbanitzats, a partir de llavors van adoptar el nom de La Bonanova.