1940

L’any del canvi al carrer Mandri

Durant els anys quaranta, es va acabar de perfilar la seva morfologia, i pocs anys després es van construir els primers blocs de pisos, en el flanc oriental de la part superior propera a al Passeig de la Bonanova. En aquells temps encara quedaven moltes parcel·les desocupades, que s’utilitzaven com a horts i àrees de pastura per ramats d’ovelles. Cultius de cereals i vinyes, incloent floricultura, ja que segons comenten alguns estudiosos, els clavells van estar molt en voga a principis de l’XX, fins i tot hi ha constància que es van instal·lar camps de futbol d’alguns equips locals, que entrenaven i jugaven els seus partits a la part baixa del futur carrer.

Els arquitectes municipals de llavors van decidir no asfaltar el carrer, fet que va determinar l’aparició de enfangats considerables, ja que l’aigua de pluja continuava el seu curs habitual descendint pel pendent del carrer. Tot i les protestes veïnals van passar bastants anys fins que es va asfaltar.

A partir d’l’any 1942 del nou carrer de La Bonanova adoptarà el nom de Mandri, en record de l’última hereva directa, Josepa Mandri Rifòs. A partir de la urbanització inicial dels anys 50, el procés de construcció va continuar a ritme accelerat durant les dues dècades següents.  Al començament dels anys setanta ja no existien parcel·les lliures, i els nous edificis del carrer Mandri, van quedar adossats als més antics dels voltants, tant els construïts al carrer Ciutat de Balaguer a la part pròxima a Sant Gervasi històric, com a els nous habitatges de les travessies que conduïen cap al carrer Ganduxer.

Avui el carrer Mandri constitueix una zona de referència per al comerç i l’oci de qualitat de Barcelona.